El tractament dels nens amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) requereix d’un programa multidisciplinari, adaptat a les característiques individuals de l’infant, com el sexe o l’edat, i a agents externs com l’entorn familiar i social.
Hi ha diferents abordatges terapèutics per tractar el TDAH, però el tractament combinat – «multimodal» – és el que ofereix millors resultats. Això suposa la inclusió de pares, professors, metges i psicòlegs en tots els nivells de la teràpia. Tenint en compte això, es coordinen simultàniament tractaments de tipus:
- Farmacològic
- Psicològic
- Psicopedagògic
Cap d’aquestes intervencions és exclusiva; no pot, ni ha de substituir les altres.
Farmacològic
El metge és el professional sanitari autoritzat per prescriure un tractament farmacològic i fer el seguiment dels pacients.
Hi ha diversos tipus de fàrmacs que ajuden els nens amb TDAH. Aquests medicaments actuen sobre els neurotransmissors dopamina i noradrenalina, la producció irregular genera els símptomes d’aquest trastorn. Aquests fàrmacs poden ser estimulants o no estimulants.
El seu metge triarà l’opció més adequada per a cada pacient.
Psicològic
El tractament psicològic implica diversos tipus de psicoteràpia: teràpia familiar i individual (que redueix l’estrès en la família provocat per la malaltia del nen), la psicoeducació i entrenament als pares per controlar el comportament del seu fill i suport a l’escola en les àrees on el nen està més necessitat.
Psicoteràpia per a nens
En els nens, la psicoteràpia sol combinar-se amb medicació. En alguns casos s’utilitzen per si soles, però en general és millor el tractament combinat. En aquests casos, la psicoteràpia conductual és la més eficaç.
En línies generals, se li ensenya al nen a:
- Controlar-se.
- Monitoritzar les seves activitats inapropiades.
- Comprendre la manera com els seus comportaments interrompen i molesten als altres i com intentar reduir-los.
- Es proporciona un entrenament en les habilitats socials.
- S’ensenyen tècniques per millorar l’autoestima.
El terapeuta ha de tenir en compte, a més, que el TDAH pot estar acompanyat d’altres problemes psiquiàtrics que també requereixen atenció, com la depressió o l’ansietat.
Entrenament per a pares
El TDAH provoca en el nen una sèrie de comportaments difícils de controlar pels pares. Això pot generar en ells sentiments de:
- frustració
- tristesa
- culpabilitat
- estrès
- baixa autoestima
- Desconfiança en les seves habilitats com a pares i educadors
problemes maritals
I són aquests problemes, en moltes ocasions, els que els porten a la consulta clínica.
Com més detalls coneguin els pares sobre el trastorn del seu fill, més fàcil serà tractar-lo amb èxit. Per aquesta raó, un programa integral ha d’incloure tècniques orientades a augmentar el coneixement dels pares sobre el TDAH, i posteriorment, un entrenament en el control de les conductes del nen.
En aquest punt se’ls ensenya als pares a:
- Marcar al seu fill pocs límits, però estables, d’un en un i fins al final.
- No consentir les exhibicions del nen en un «escenari públic».
- Definir regles clares de conseqüències i premis per a certs comportaments.
- Ajudar el nen a acabar una tasca o encàrrec dividint en passos menors.
- Augmentar l’estructura i l’ordre de la casa.
- Establir rutines estables i predictibles per estructurar el temps.
- Eliminar sorolls i distraccions.
- Motivar al nen.
- Augmentar la disciplina fent que el nen pateixi les conseqüències de saltar-se les normes.